AnteriorUnits ens en sortirem
Confinada més de 15 dies com tothom… trista i pregant per tota aquesta gent que s’ha anat sense que els seus familiars els puguin acompanyar…
Conscient de la gravetat de tot això, em nego a caure en desànim veient que també ha sorgit una cosa molt bona, la Solidaritat que ha aflorat en la gent cap als altres… per això em nego a caure en el desànim.
Em llevo amb més força, aparco el pijama i em proposo tasques. Contacto amb els meus via mòbil, gaudeixo del dia, i a la tarda no manca la trobada de les 8 amb els veïns, des de la nostra finestra, agraint a totes aquestes persones que ens cuiden i es posen en perill per nosaltres.
Gràcies! Gràcies!
