La immigració, una mirada de Catalunya a Vic
Projecte d’investigació d’alumnes de l’Institut de Gurb (acompanyament en la visita) 2025
Descripció i context
Un grup d’alumnes de l’Institut de Gurb es va proposar fer un treball sobre la immigració a Catalunya. Volien conèixer la realitat d’un barri amb població d’orígens diversos arribada durant els darrers vint anys, i per això van contactar amb la Fundació Ateneu Sant Roc, amb l’objectiu d’informar-se, tant sobre la realitat del barri com sobre la tasca educativa i de cohesió social que l’entitat desenvolupa des de fa més de 50 anys.
El projecte d’aquests joves es va completar amb l’anàlisi de la immigració al seu entorn més proper i el resultat de l’estudi el va plasmar en cinc arpilleres. A través d’aquestes peces, l’alumnat presenta les seves conclusions des d’una mirada que va de Catalunya fins a Vic, tot destacant que l’arribada de persones procedents de diferents països contribueix a enriquir la nostra societat en molts aspectes.
Arpilleres
Catalunya
En aquesta arpillera vam voler veure quines són les tendències de la immigració a Catalunya. La immigració ha estat un element clau en la configuració demogràfica, social i econòmica de Catalunya al llarg de la seva història. Tradicionalment, Catalunya ha rebut un gran nombre de migrants provinents d’Amèrica Llatina, el Marroc i l’Europa de l’Est. No obstant això, en els darrers anys s’ha observat un augment de persones originàries d’altres regions, com l’Àfrica subsahariana, Àsia i fins i tot d’altres països de la Unió Europea. Aquesta diversificació reflecteix els canvis en els fluxos migratoris globals i la creixent mobilitat de la població mundial.
La crisi econòmica del 2008 va marcar un punt d’inflexió en les tendències migratòries. Molts immigrants van decidir retornar als seus països d’origen o buscar oportunitats en altres destinacions a causa de la manca de feina. Tanmateix, amb la progressiva recuperació econòmica, Catalunya ha tornat a atraure nous fluxos migratoris, especialment en sectors com la construcció, l’hostaleria i la cura de persones. Malgrat això, les condicions laborals són ara més precàries i els nous migrants es troben amb dificultats per accedir a llocs de treball estables.
Molts immigrants que arriben a Catalunya provenen de països amb una població més jove i veuen en aquests sectors una oportunitat per millorar les seves condicions de vida. Aquesta tendència s’espera que es mantingui en els pròxims anys.
La major part de la població immigrant a Catalunya es concentra a les àrees metropolitanes, especialment a Barcelona i el seu entorn, on hi ha més oportunitats laborals i serveis. No obstant això, també s’observa una dispersió cap a altres comarques, com Osona. En aquestes zones, la immigració està contribuint a revitalitzar les economies locals i a combatre la despoblació, un problema creixent en moltes àrees rurals.
Així doncs, al final arribem a la conclusió que el nombre d’immigrants estrangers a Catalunya augmenta notablement.
Osona
La comarca d’Osona, situada al centre de Catalunya, ha experimentat en les darreres dècades una transformació demogràfica significativa, marcada per un augment de la diversitat d’orígens de la seva població. Aquest fenomen ha influït notablement en la vida quotidiana dels seus habitants, enriquint el teixit cultural i social de la regió.
L’elaboració de l’arpillera, vol mostrar els municipis amb més immigració de la comarca d’Osona, sent Torelló, Manlleu i Vic. Amb això es busca comprendre millor els desafiaments que afronten les persones migrants amb l’objectiu és sensibilitzar sobre la importància dels drets humans i la integració social.
La diversitat d’orígens de la població a Osona ha esdevingut un element clau en la configuració de la seva identitat contemporània. Aquest mosaic cultural ha enriquit la vida quotidiana dels seus habitants, fomentant una societat més inclusiva i dinàmica. No obstant això, també planteja desafiaments que requereixen una gestió adequada per promoure la cohesió social i el desenvolupament sostenible de la comarca.
Establiments de Gurb
Un cop que ja vam acabar el text de l’estudi migratori a la comarca d’Osona i més concretament Vic, vam elaborar l’arpillera que acabaríem portant a la Fundació Ateneu Sant Roc. Vam decidir centrar-nos més en el tema econòmic, és a dir, en com la gent que prové d’altres països ens influeix en l’economia. Vam tenir una idea bastant clara des d’un principi, per tant ens vam crear un petit esbós per veure com quedaria i d’aquesta manera poder imaginar com ho hauríem de fer. Vam decidir fer dues botigues, vam triar un basar i un supermercat de 24 hores. Tot i que nosaltres normalment els hi diem xino i paki, no és el nom correcte. I el que volem representar és que no és dolent que vingui gent d’altres països, ja que al final tots ens ajudem a tots si volem.
El riu parteix la ciutat de Vic (I i II)
L’arpillera que nosaltres hem fet representa la partició natural de la ciutat de Vic, el riu Mèder, que divideix la ciutat en dues parts. De totes maneres s’ha aprofitat aquesta divisió natural per fer una divisió social. Ja que aquesta divisió crea zones molt distintives, perquè a cada costat del riu hi ha un tipus d’infraestructures i serveis diferents. La zona que queda al nord del riu és la més desenvolupada on viu la gent de tota la vida de Vic i de procedència catalana o d’immigració de la resta d’Espanya i la zona del sud és on s’han creat els guetos de gent nouvinguda com els marroquins, sud americans,centre i sud africans i asiàtics.
Per tant la visió que es té de l’altra banda del riu anomenat Vic 2 o zona del Remei és molt negativa per la gent de l’altra banda.
