50 quilograms de roselles

Quan era petita vivia a Pecharromán, un poble rural de la província de Segòvia, on vivíem uns 50 veïns. A més de recollir l’ordi, el blat, el sègol, les patates, els cigrons i de fer les feines de la casa, cuidàvem animals. Jo anava al camp a agafar les roselles per al bestiar, per als conills, les gallines o les vaques, no eren per decorar ni res, eren perquè mengessin els animals.

Anàvem a la primavera al mes de maig o juny, quan ja hi ha els blats molt verds i surt l’espiga del blat i les roselles. Érem joves, de vegades anava a collir-les amb les noies del poble i de vegades sola. Ho passàvem molt bé quan anàvem juntes. Agafàvem sacs grans d’uns 50 quilos amb roselles que feien més volum del que pesaven, és clar.