AnteriorEl color no importa
Vaig llegir la història de Rosa Parks i em va impactar la seva lluita pels drets civils.
Negra i dona, desobeeix la llei establerta.
L’any 1955, al sud dels EUA les persones negres patien la humiliació de no poder compartir els mateixos espais públics que les persones blanques: escoles, restaurants, sales d’espera… La segregació fins i tot arribava als banys que mostraven rètols de NOMÉS BLANCS! o directament NEGRES NO!
En un lloc de l’autobús, reservat per a blancs, ella no es va moure del seient. Sota les amenaces del conductor: “Faré que t’arrestin”. Aquella nit va dormir al calabós, acusada de pertorbar l’ordre públic i pagant una multa de 14 dòlars.
A mesura que anava fent la meva arpillera, descobria una dona valenta.
