La nostra classe de castellà

Al Marroc vaig anar a l’escola fins als tretze anys. Després em vaig quedar a casa treballant, així és la vida…

A mi m’hauria agradat estudiar, la mare i el meu pare van patir quan vaig deixar l’escola. Soc l’única dels germans que no va estudiar perquè quan era petita no volia, i ara ho estic pagant. M’agradaria aprendre a llegir i a escriure bé, això és el més important per a mi.

He cosit una classe, on dones estrangeres de tots els llocs venen per aprendre a llegir i a escriure. I no només per això, sinó també per conèixer gent i passar l’estona.

És important. Jo sempre tinc problemes, per exemple, quan vull anar a algun lloc per arreglar algun paper i no puc parlar bé. Sempre porto els papers fins a casa perquè el meu marit els ompli. Al metge també tinc dificultat, quan no m’entén pateixo, però si li explico a poc a poc, ell m’entén el que vull dir. Per això m’agrada venir aquí per aprendre a llegir i escriure, m’agrada molt l’ordinador, l’utilitzem per escriure paraules.