…pendiente abrazo
S’estima que la Guerra Civil Espanyola va causar aproximadament 540.000 morts. Després del conflicte, 40 anys de dictadura van estar marcats per la repressió i la vulneració de drets, per donar pas a una transició que va voler oblidar tot el que va passar, deixant sota terra milers i milers de persones sense identificar.
El 2019, massa anys després, el Govern espanyol proposa un pla urgent per exhumar unes 25.000 víctimes de la guerra i el franquisme, una part important de desapareguts. Aquesta notícia va incomodar als hereus de la dictadura que van manifestar sense complexos “¡15 millones para que ustedes desentierren unos huesos!”
Com a resposta a aquesta situació vam trobar un missatge a les xarxes de Belén Guerra, que ens va colpir i que va portar al desenvolupament de la nostra arpillera:
Para quienes dicen que son “solo huesos” dejo aquí un testimonio de una mujer de 85 años que he escuchado esta mañana en la radio: “Abrazar los restos de mi padre, 83 años después, para darle yo el abrazo que me dio cuando se fue”.
Imaginem aquesta abraçada que mai va existir, i ens emmirallem en Gustav Klimt. Comencem un tortuós viatge a través de les emocions per conformar la figura del pare i seguim amb la fusió de la protagonista fins a convertir l’escena en un retrobament de descans i pau.
>>El nom de l’arpillera fa referència a la cançó “Huesos” del cantautor Pedro Guerra