AnteriorLes tardes amb els meus nets
De petita he viscut a Can Tunis i al barri de la Perona, tota la vida hem estat aquí a Barcelona. De petita me n’anava a pidolar, quan encara no tenia edat per treballar. No sabia llegir ni escriure. Hem estat tota la vida pels camps, com ara els gitanos antics.
Em vaig casar amb 12 anys, el meu marit en tenia 15, i als 13 i mig vaig tenir la meva primera filla. No tenia res, els meus pares eren pobres, els meus sogres també i havia d’anar a demanar pels carrers, pels pisos, demanava roba i aliments per poder menjar i vestir-nos perquè no teníem res més. Tota la vida he estat mendicant.
Quan vaig tenir les nenes també continuava demanant, m’anava amb una a cada braç. El meu marit agafava un carretó i se n’anava pels contenidors, a buscar cartons, diaris…
Aquí estic al saló de casa meva amb els meus néts, que me’ls deixen a les tardes i m’ho passo molt bé amb ells, però em treuen de polleguera perquè es barallen molt.
