AnteriorOblidats pel poder cosint barri
A l’inici, els primers habitatges del barri de Sant Roc van ser barracons a l’estil dels militars: un menjador i una cuina, tot junt. Eren còmodes, però les dutxes i el vàter eren comunitaris, per a deu famílies.
El 1966 es van començar a entregar els pisos. La gent estàvem molt contents perquè per fi aconseguíem una casa. La primera sorpresa va ser veure que els pisos estaven bruts de l’obra. Les finestres eren de ferro i no tancaven bé. Com es podia, cada veí els anava arreglant.
No hi havia carrers asfaltats ni tenien nom, i els blocs només s’identificaven amb un número. Quan plovia, tot quedava enfangat. Les veïnes, en adonar-nos de la situació del barri, vam començar a manifestar-nos.
En realitat no hi havia cap servei: ni escola, ni metges, ni mercat… res de res. Així que les manifestacions no eren només per arreglar coses o aconseguir serveis, sinó per poder viure en condicions.
