Reaccions espontànies

Parlem de formes de mobilització espontània en resposta a situacions d’urgència, que no segueixen els patrons formals de la participació institucional i es caracteritzen entre altres coses per una forta presència juvenil.

En línies generals la gent jove prefereix les formes de participació que connecten de manera directa amb els motius de la mobilització, participant en les causes en què creuen que val la pena implicar-se, fugint de les organitzacions més institucionals. Una forma de vincular-se a la realitat social.

En moments de crisi és molt important l’acció immediata i solidària per ajudar a les persones. Sovint, l’ajuda dels voluntaris arriba abans que la institucional.

Aquesta participació sorgeix en resposta a problemàtiques socials concretes: inundacions de Bilbao (1983), vessament del Prestige a les costes “galegas” (2002), crisi migratòria de Lesbos (2015), vessament de microplàstics a les costes “galegas” (2023), la DANA de València (2024)…

Davant la creença que a la gent jove li costa participar en la societat i que són molt individualistes, s’ha observat que quan veuen que poden ser útils, s’impliquen i es posen a disposició pel que calgui.

Per fer l’arpillera ens hem centrat en dues de les catàstrofes més impactants que s’han donat a Espanya en els últims anys i que han generat moviments socials massius: el vessament del Prestige i la DANA de València.