Tota dona val més quan lletra aprèn

Vaig llegir i rellegir la història de la Francesca Bonnemaison, una dona de bona posició social a qui agradava cosir, fer obres de caritat, creient i amant de l’esport. Cap al 1900 ser una dona amb inquietuds, més enllà de casar-se i tenir fills no era cosa ben vista.

Vaig decidir “cosir” aquesta arpillera perquè la Francesca va ser una dona que sense fer massa soroll, sense cridar massa l’atenció i sense cap mena de violència va provocar un canvi que trencava definitivament amb el que havia succeït fins aleshores. En una societat on les classes socials estaven perfectament definides i no diguem el paper de la dona, la Francesca va ser una gran intraemprenedora “dins el sistema normalment establert”.

Posar en marxa la 1a biblioteca popular de la dona a Europa té mèrit, però obrir-la a totes les joves independentment de la seva classe social és molt més meritori i la cosa va funcionar, un espai exclusiu per a dones a on aprendre i créixer plegades va servir per a tenir noves perspectives de la vida en femení.

Repeteixo les seves paraules, “Tota dona val més quan lletra aprèn i avui encara m’atreveixo a afirmar que tota dona és més quan tot aprèn”.

La meva dona disruptiva, la meva heroïna va ser capaç de trencar el sistema des de dins, sense opcions de tornar endarrere. Avui no en tenim cap dubte, la formació i l’aprenentatge ens faran lliures.