AnteriorAprenem unes de les altres
Soc de Barcelona de tota la vida. Estic casada, i tinc un nen de nou anys. Faig alguns cursets aquí a l’Ateneu i després me n’ocupo de la casa.
Quan era petita ajudava a criar els meus germans, jo en soc la gran i n’havia de cuidar perquè els meus pares s’anaven a vendre amb els nois i no podíem anar a escola.
De petita no sabia llegir ni escriure, i ara aquí estic aprenent una mica, i m’agrada. El nen el porto a l’escola perquè no sigui el dia de demà com jo.
Estem contentes de llegir i escriure amb les dones de l’Ateneu Sant Roc. Fa un parell d’anys que vinc aquí a aprendre. Poso de la meva part i m’esforço. A casa no ho puc fer perquè faig la feina de casa i després a la tarda marxem al culte.
Som nosaltres, aquesta és la Neus que ens ensenya a llegir i escriure, ens ajuda molt i és molt bona i aquesta és l’Amina.
Estem aprenent totes juntes, les dones marroquines i les dones gitanes. Unes aprenem de les altres, nosaltres aprenem d’elles i elles de nosaltres.
