Batollant les olives

Al camp de Càceres on em vaig criar, primer es cullen les olives verdes amb molta cura i després es batollen les negres. Cal pujar a les oliveres amb escales i cabassos per agafar les verdes acuradament, perquè no es trenquin. Quan estan totes negres es fan caure a terra amb les vares, per treure l’oli. Nosaltres teníem oli per tot l’any a casa, el subministrament de la casa el teníem allà, a més de les oliveres teníem altres collites i animals.

Quan es batollaven les olives, érem els meus germans i jo els que, de vegades, recollíem totes les oliveres d’aquella finca, que no era la nostra. Els amos de la finca posaven la terra i nosaltres la feina. Allà vivíem del que sembràvem, no hi havia cap sou.

El que collíem, nosaltres l’hi portàvem als amos al poble, tot era a mitges, era una feina de tota la meva família i d’ells.

El record d’aquella època és dur perquè jo ja tenia amigues que anaven al poble mentre jo m’havia de quedar treballant al camp.

Arpillera ambaixadora