El meu primer part i l’enyor

Va ser el meu primer any a Barcelona quan vaig tenir la Rania, la meva nena.
Ho vaig passar força malament, no coneixia ningú. El meu marit treballava. De vegades me n’anava al metge sola i tampoc no parlava castellà.
Va arribar el dia del part, el meu marit estava treballant, i vaig haver d’anar sola a l’hospital fins que ell va arribar. Quan vaig tenir la nena, vaig ser molt feliç. Vam tornar a casa però sense ningú. Trobava a faltar la meva mare.
Quina nostàlgia!