La dona arbre

La dona mou el món, és el pilar de la família. Els meus fills sempre són presents, són les meves quatre branques, va ser el que em va donar forces per seguir endavant quan venien temps dolents, que es poden veure a la part esquerra de la meva arpillera. Venien pluges, venien vents, i gràcies a Déu, els meus fills han anat creixent i demostrant que són bones persones.

Després ve la vida actual, arriba l’arc de Sant Martí, surt el sol i jo intento veure la vida amb més colors, amb més alegria. Ara em sento plena per les meves activitats, pels meus fills, pels meus néts, que són les floretes de les meves branques.

Per què cada flor és d’un color diferent? Perquè quan penso en la Maria, que és la més gran, la veig de color vermell perquè és molt viva. Al Manel li encanta el taronja de terra, de força, de foc. L’Ainhoa ​​va sovint vestida de rosa, és un color que li escau molt. A la meva perla del Carib l’he representat amb el color lila. I després l’Aleix de beix, que és molt delicat. A una de les bessones, la Celia, l’he posat de verd perquè moltes vegades la vesteixen d’aquest color i la Michelle de blau, perquè quan em mira amb aquests ulls plens de dolçor, em regala aquest color.

La meva segona religió seria la naturalesa, es veu reflectit en el paisatge, les muntanyes i les plantes. M’encanta la natura i estic molt implicada en el moviment ecologista.